“ Cada convidat porta un idiota a sopar. Ells – els idiotes – no ho saben, és clar, són idiotes especialment seleccionats entre l’elit dels idiotes, i el joc consisteix a fer-los parlar. Sembla que és d’allò més divertit, irresistible!”
Us imagineu que un dels principals editors del vostre país s’interessa per publicar-vos un llibre sobre la vostra gran passió a la vida? I que, a sobre, us convida a sopar amb tots els seus amics per a que tots puguin veure la vostra obra? Hi aniríeu encantats, oi? Al nostre estimat idiota li passa això mateix. Però a l’hora de la veritat resultarà que res, absolutament res, acabarà sortint com se suposa que hauria d’haver sortit.
I és que El sopar dels idiotes, més enllà de ser una gran comèdia, extremadament esbojarrada i divertida, ens planteja també una lliçó de vida, sobre la supèrbia, el respecte, i en com tot el què fas et pot acabar passant factura. I és així com Francis Veber, ens presenta aquesta crítica a una societat que massa fàcilment jutja a la resta abans de fixar-se en un mateix.
